Una mica d'història... o llegenda.
De les llegendes que s'expliquen al Prat, la més famosa i distintiva és la del "Dip", tant és així que el "Dip" dóna nom al poble i vida a l'escut.
Segons diu la tradició, els dips eren uns gossos de color fosc que vivien pels voltants del poble. De vegades, seguien els traginers durant la nit, i aquells homes esparverats només distingien, entre la foscor, uns ulls ferotges que els vigilaven. D'altres vegades, feien estralls en el bestiar i a les hores es limitaven a beure's la sang de les seves víctimes, un fet que els va donar fama vampírica.
No se sap que mai se'n capturés o matés cap, però en algun moment del segle XIX desaparegueren per sempre.
Aquests animalons emblemàtics ja eren representats en el retaule de Sta. Marina de 1602 i també en el de 1730. En aquest darrer, sobre un fons daurat, es retallava el relleu negre del dip, amb la cua aixecada i una llengua rogenca que sortia de l'amenaçadora boca, conferint-li un aspecte diabòlic. També s'utilitza en el segell municipal des de 1700.
Realitat o fantasia, el Dip inspirà a l'escriptor J. Perucho en el seu llibre LES HISTORIES NATURALS, on el dip era un autèntic vampir que posseïa la facultat de transformar-se en altres éssers.
Avui el monument al Dip de l'entrada del poble ofereix una imatge més amigable d'aquests llegendaris gossos "vampirs".
|
